rés

De Viccionari
Potser volíeu: res, RES


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈres/
  • Rimes: -es
  • Homòfon: res ‎(occidental)
  • Etimologia: De resar.

Nom[modifica]

rés m. ‎(plural resos)

  1. (castellanisme) Acte de pregar o de resar.

Variants[modifica]

  • res (ortografia del 2016)
    L’ús del diacrític és discrecional en usos metalingüístics, texts dialectals i en expressions puntuals o enunciats aïllats en què pot produir-se una ambigüitat.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

rés

  1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de resar

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Anagrames: ers (alfagrama), ser (revers)