polira

Potser volíeu: polirà

Català

Verb

polira

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb polir
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb polir

Variants

• [1] poligués, polissi, poliguera, polís
• [2] poligués, polissi, poliguera, polís

Miscel·lània

• Síl·labes: po·li·ra (3)
• Heterograma de 6 lletres (ailopr)
• Anagrama: opilar