orne

Català

Verb

orne

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ornar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb ornar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb ornar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb ornar

Variants

• [1] orno, orni, orn
• [2] orni
• [3] orni
• [4] orni

Miscel·lània

• Anagrames: nero, neró, oren