mer

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /ˈmer/, occidental /ˈmeɾ/
• Rimes: -eɾ
• Etimologia: Del llatí merus ‎(«pur, sense mesclar»), segle XIV.

Adjectiu

mer m. ‎(femení mera, plural masculí mers, plural femení meres)

1. Pur, simple, sense res més.

Notes d'ús

• S'utilitza sempre davant un substantiu.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: mere ^(en)
• Castellà: mero ^(es)
• Francès: simple ^(fr)
• Italià: mero ^(it)

Nom

mer m. ‎(plural mers)

1. (arcaisme, peixos) forma alternativa de mero

Miscel·lània

• Anagrames: erm, rem ^(revers)

Francès

• Pronúncia: /mɛʁ/
• Etimologia: Del llatí mare.

Nom

mer f. ‎(plural mers)

1. mar