marrara
Potser volíeu: marrarà
Català[modifica]
Verb[modifica]
marrara
- (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb marrar
- (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb marrar
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: mar·ra·ra (3)
- Anagrama: amarrar
Basc[modifica]
Nom[modifica]
marrara
- al·latiu definit singular de marra