honro
Potser volíeu: honró
Català[modifica]
Verb[modifica]
honro
- primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de honrar
- (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb honrar
- (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb honrar
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: hon·ro (2)
- Anagrama: honor
Castellà[modifica]
- Pronúncia(i):
- Peninsular: septentrional /ˈon.ro/, meridional \ˈoŋ.ro\
- Americà: alt /ˈon.ro/, baix \ˈoŋ.ro\, austral /ˈon.ro/
- Rimes: -onro
Verb[modifica]
honro
Miscel·lània[modifica]
Categories:
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Mots en català de 2 síl·labes
- Rimes en castellà -onro
- Formes verbals en castellà
- Mots en castellà de 2 síl·labes