homo

Potser volíeu: homo-

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈo.mo/
• Etimologia:

[1, 2] Apòcope de homosexual, per influx del castellà home.

[3] Del llatí homīnem, per harmonia vocàlica.

Adjectiu

homo inv. ‎(plural homos)

1. (col·loquial) forma abreujada de homosexual.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: homo ^(es)

Nom

homo m. ‎(plural homos)

1. (col·loquial) forma abreujada de homosexual.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: homo ^(en)
• Castellà: homo ^(es)

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɔ.mo/

Nom

homo m. ‎(plural homos)

1. (mallorquí, menorquí, empordanès) forma alternativa de home

Miscel·lània

• Síl·labes: ho·mo (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, ésAdir

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈhɔ.moː/
• Etimologia: Del llatí arcaic hemō, procedent d'una arrel protoindoeuropea *dʰǵʰm̥mō- («fet de terra, procedent de la terra»).

Nom

homō m. ‎(genitiu hominis)

1. Ésser humà.

   Homō hominī lupus est.

   L'ésser humà és com un llop per a si mateix.

2. Senyor

   Tū, homō, adigis mē ad insaniam.

   Tu, senyor, em fas parar boig.

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	homō	hominēs
Vocatiu	homō	hominēs
Acusatiu	hominem	hominēs
Genitiu	hominis	hominum
Datiu	hominī	hominibus
Ablatiu	homine	hominibus

Antònims

• nēmō - ningú

Derivats

• ad hominem - contrari a l'ésser humà
• homunculus - diminutiu de homo
• humanitas- humanitat
• humanus - humà

Descendents

• Aragonès: ombre [1]
• Asturià: home [1]
• Castellà: hombre [1]
• Català: home [1], hom [2]
• Dalmaci: jomno [1]
• Francès: homme [1], on [2]
• Friülès: omp [1], om [2]
• Gallec: home [1]
• Italià: uomo [1]
• Occità: òme [1]
• Portuguès: homem [1]
• Romanès: om [1]
• Sard: ómine [1]
• Sicilià: omu [1]