fanàtic

De Viccionari
Potser volíeu: fanatic


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /fəˈna.tik/, occidental /faˈna.tik/
  • Rimes: -atik
  • Etimologia: Del francès fanatique, encunyat per François Rabelais (1490-1553) en referència als que seguien els dictats d’inspiració divina, del llatí fānāticus ‎(«inspirat»), de fānum ‎(«temple on es consultaven els fats»), segle XIX.

Adjectiu[modifica]

fanàtic m. ‎(femení fanàtica, plural masculí fanàtics, plural femení fanàtiques)

  1. (també substantivat) De mentalitat tancada, intransigent amb els que pensen de manera diferent.
  2. Excessivament entusiasta, molt apassionat amb el que fa.
    Ell és un fanàtic dels automòbils, si fos ric en tindria molts.

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

fanàtic m. ‎(plural fanàtics)

  1. En l'antiga Roma, sacerdot de Bel·lona.

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: fa·nà·tic (3)

Vegeu també[modifica]