disciplina
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: central /di.siˈpɫi.nə/, balear /dis.siˈpɫi.nə/ Occidental: /di.siˈpɫi.na/
- Rimes: -ina
- Etimologia: Del llatí dĭscĭplīna («ensenyament, educació, disciplina»), segle XIII.
Nom[modifica]
disciplina f. (plural disciplines)
- Conjunt de regles establertes per a mantenir l'ordre.
- De vegades, s'intenta mantenir la disciplina i l' ordre a l'aula per mitjà de crits, que a més de lesionar les cordes vocals no són tan eficaços com ens pensem. ([1])
- Branca del coneixement que és matèria d'estudi i d'ensenyament.
- Nosaltres defensem la distinció entre aquestes dues disciplines científiques, ja que entenem que presenten objectes d'estudi diferenciats. ([2])
Traduccions[modifica]
Conjunt de regles
- Anglès: discipline (en)
- Castellà: disciplina (es) f.
- Francès: discipline (fr)
Branca del coneixement que és matèria d'estudi
- Anglès: discipline (en)
- Castellà: disciplina (es) f.
- Francès: discipline (fr)
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: dis·ci·pli·na (4)
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la
Viquipèdia - disciplina. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
Castellà[modifica]
- Pronúncia(i):
- Peninsular: septentrional /dis.θiˈpli.na/, meridional /dih.θiˈpli.na/
- Americà: alt /d(i)s.siˈpli.na/, baix /dih.siˈpli.na/
- Rimes: -ina
- Etimologia: Del llatí disciplīna.
Nom[modifica]
disciplina f. (plural disciplinas)
Variants[modifica]
- (arcaic) diciplina
Derivats[modifica]
Verb[modifica]
disciplina
- tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb disciplinar
- segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb disciplinar
Variants[modifica]
- [2]: (voseo) discipliná
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: dis·ci·pli·na (4)
- Anagrama: diciplinas
Vegeu també[modifica]
- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre disciplina
- disciplina. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 febrer 2015].
Llatí[modifica]
- Pronúncia(i): /dɪs.kɪˈpliː.na/
- Etimologia: De discipulus.
Nom[modifica]
disciplīna f. (genitiu disciplīnae)
Declinació[modifica]
| Cas | Singular | Plural |
| Nominatiu | disciplīna | disciplīnae |
| Vocatiu | disciplīna | disciplīnae |
| Acusatiu | disciplīnam | disciplīnās |
| Genitiu | disciplīnae | disciplīnārum |
| Datiu | disciplīnae | disciplīnīs |
| Ablatiu | disciplīnā | disciplīnīs |
Descendents[modifica]
- Anglès: discipline
- Castellà: disciplina
- Català: disciplina