detenir

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /də.təˈni/
Occidental:  nord-occidental /de.teˈni/
valencià /de.teˈniɾ/, /de.teˈni/

Verb[modifica]

detenir trans., pron. ‎(pronominal detenir-se)

  1. Impedir (a algú o a alguna cosa) d’anar endavant.
    Fórem detinguts per un accident. No sé quin sant em deté, com no el trec de casa!
  2. Algú, guardar (alguna cosa) en la seva possessió. Detenir il·legalment allò que pertany a altri.
    Ha detingut el títol de campiona durant tres anys.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: detinc, deté, detenim

Variants[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: detenir