canonge
Català[modifica]
Nom[modifica]
canonge m. (plural canonges, femení canongessa)
- Eclesiàstic membre d'un capítol, catedral o col·legiata; aquell qui obté un canonicat.
Compostos i expressions[modifica]
- Canonge regular: Aquell qui obté canonicat en església regular, i també el religiós premonstratense i altres de la regla de Sant Agustí.
Traduccions[modifica]
Traduccions
- Alemany: Chorherr (de) m.
- Castellà: canónigo (es)
- Danès: korherre (da) c., kannik (da) c.
- Eslovac: kanonik (sk) m.
- Esperanto: kanoniko (eo)
- Francès: chanoine (fr)
- Islandès: kanúki (is) m.
- Italià: canonico (it)
- Llatí: canonicus (la)
- Portuguès: cónego (pt) m.
- Romanès: canonic (ro) m.
- Rus: кано́ник (ru) m. (kanónik)
- Suahili: kanoni (sw)
- Suec: kanik (sv) c., korherre (sv) c.
- Txec: kanovník (cs) m.
Nom[modifica]
canonge m. (plural canonges)
- Planta valerianàcia de l'espècie Valerianella locusta.
- (peixos) canari
Traduccions[modifica]
Traduccions
- Basc: ardi-mihia (eu)
- Castellà: canónigo (es) m.
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: ca·non·ge (3)
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
- Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.