arrelar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /ə.rəˈɫa/
Occidental:  nord-occidental /a.reˈɫa/, valencià /a.reˈɫaɾ/

Verb[modifica]

arrelar intr., pron. ‎(pronominal arrelar-se)

  1. Fer arrels els arbres i plantes.
  2. (figuradament) Fixar-se una idea, ús, costum.
  3. (pronominal) Establir-se en un lloc adquirint béns immobles.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: arrelo, arrela, arrelem
Vocal rizotònica: /ɛ/

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ar·re·lar (3)

Vegeu també[modifica]