Aprilis
Llatí[modifica]
- Pronúncia(i): /aˈpriː.lɪs/
- Etimologia: Probablement relacionat amb el verb aperiō («obrir») indicant l’inici de la primavera. Segons la llegenda, Ròmul va anomenar el primer mes de l’any Mārtius, en honor al déu Mart, i va voler dedicar el segon a Afrodita usant el grec ἀφρός (aphrós, «escuma») d’on va néixer la deessa o bé una variant etrusca.
Adjectiu[modifica]
Aprīlis m., f., Aprīle n.
Declinació[modifica]
Tercera declinació, nominatiu amb dues terminacions.
| Cas | Singular | Plural | |||
| Masc./Fem. | Neutre | Masc./Fem. | Neutre | ||
| Nominatiu | Aprīlis | Aprīle | Aprīlēs | Aprīlia | |
| Vocatiu | Aprīlis | Aprīle | Aprīlēs | Aprīlia | |
| Acusatiu | Aprīlem | Aprīle | Aprīlēs | Aprīlia | |
| Genitiu | Aprīlis | Aprīlium | |||
| Datiu | Aprīlī | Aprīlibus | |||
| Ablatiu | Aprīlī | Aprīlibus | |||
Notes[modifica]
- En llatí, els noms dels mesos s’usen com a adjectius. En llatí clàssic, l’adjectiu determina el substantiu que indica un dia del mes. En llatí medieval, l’adjectiu determina el numeral del dia del mes.
- En l’antic calendari romà era el segon mes de l’any, fixat com el quart mes durant el segle V aC.
Relacionats[modifica]
| Mesos de l’any | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| Ianuarius | Februarius | Martius | Aprilis | Maius | Iunius | Iulius | Augustus | September | October | November | December |