-ar

De Viccionari
Potser volíeu: ar, Ar., AR, Ar


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈar/
  • Etimologia: Sufix: del llatí -āre(m), acusatiu de -āris ‎(«relació o pertinència»).
  • Etimologia: Desinència: del llatí -āre ‎(«infinitiu actiu present de , primera conjugació»).

Sufix[modifica]

-ar inv. ‎(adjectival, plural -ars)

  1. Relatiu o pertanyent al substantiu que modifica.
    Exemple: alvèolalveolar.

Sufix[modifica]

-ar m. ‎(nominal, plural -ars)

  1. Indica lloc on hi ha o hi abunda, o hi ha plantat, allò que usa com a base.
    Exemples: campanacampanar, cafècafetar.

Derivats[modifica]

Desinència[modifica]

-ar ‎(verbal)

  1. Forma verbs de la primera conjugació indicant l’acció de l’arrel.
    Exemple: clavillaclavillar.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: -o, -a, -em

Vegeu també[modifica]


Ibèric
[modifica]

Sufix[modifica]

-ar ‎(ar)

  1. Aplicat a un nom de persona, indicació de propietat.
    biuŕtaŕar - propietat de biuŕtaŕ

Relacionats[modifica]

Vegeu també[modifica]