canya

Català

Un camí envoltat de canyes.

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈka.ɲə/, occidental /ˈka.ɲa/
• Rimes: -aɲa
• Rimes: Codi de llengua no reconegut
• Etimologia: Del llatí canna, segle XIV, del grec antic κάννα ‎(kánna), de l’accadi 𒄀 ‎(qanû), del sumeri 𒄀𒈾 ‎(gi.na), que conformen l'arrel indoeuropea *qnw.

Nom

canya f. ‎(plural canyes)

1. Planta poàcia de fulles molt llargues, estretes i punxegudes.
2. Per semblança, tija del blat o d'altres cereals.
3. Espècie de jonc que s'usa per a bastons o mangales.
4. La moll de l'os.
5. La llengüeta del baixó i d'altres instruments de vent que s'introdueix a la boca per a sonar.

Compostos i expressions

• Canya dels leus (o de la freixura, o dels pulmons): tràquea.
• Canya dolça (o de sucre, o canyamel): planta poàcia de l'espècie Saccharum officinarum de la què s'extreu sucre.
• Canya fera (o ferla): planta silvestre semblant a la canya comú.
• Canya prima: aquella que té poc gruix.
• Canya d'un tub d'orgue.
• Canya de l'àncora.
• Canya del moc.
• Canya de pescar.
• Canya del timó.
• Canya del rem.
• Canya part central d'una columna o fust
• Canya de l'agulla de la màquina de cosir: estri per teixir.
• Canya de crema (o de nata, o de xocolata, o de cabell d'àngel): tipus de pastís.
• Aiguardent de canya: rom.
• Estri per xuclar líquids. En documents de l'inici de la història a la Mediterrània, es descriu com es prenia la cervesa amb canya-xiula.
• Canya de la raqueta.
• Canya de la carrabina: del tir olímpic.
• Canya de la cama.
• Canya de la bota. Part de la bota que comprèn del turmell cap amunt.
• Canya de la mitja.
• Canya de la clau.
• micròfon de canya.
• Canya, cadascuna de les peces de cuir que cobreixen els turmells en el calçat i la roba.
• Canya, eina utilitzada a l'industria del vidre per bufar ampolles.
• Canya, estri per succionar líquids.
• Canya, mesura de cervesa de barril que se serveix habitualment, equivalent a 200 cc. Prové de la pipeta de canya que en l'antiguitat s'utilitzava per extreure petites mesures de líquid de les àmfores.

Derivats

    Termes derivats

córrer canyes estar com una canya ferir amb canyes

penjar d'una canya fotre canya

Sinònims

• balustre, columna, fust, pilar, pilastra.
• bambú.
• canó, caramella, tub.
• canoca, canyiula, canyoca, tija.

Relacionats

canyeria i canonada cànem o ploma de canya cànon canyó escanyar enganyar canyet canyeta i canuto

cana cannabis canna canes canyissada i encanyissat canyada canó canyella

Traduccions

Planta

• Anglès: cane ^(en), reed ^(en)
• Castellà: caña ^(es)

• Francès: canne ^(fr); roseau ^(fr)
• Italià: canna ^(it)
• Japonès: 竹 ^(ja)
• Llatí: canna ^(la); arundo ^(la)
• Occità: canavèra ^(oc) f., cana ^(oc) f., canòta ^(oc) f., rausa ^(oc) f.

Tija de cereals

• Castellà: caña ^(es)

• Francès: tuyau ^(fr)
• Italià: canna ^(it); fusto ^(it), boccinolo ^(it)
• Llatí: culmus ^(la)

Espècie de jonc per a bastons o mangales

• Castellà: caña ^(es)

• Francès: canne ^(fr)
• Italià: canna ^(it)
• Llatí: arundo ^(la); juncus ^(la)

Moll de l’os

• Castellà: caña ^(es)

Llengüeta del baixó

• Castellà: estrangul ^(es)

• Francès: anche ^(fr)
• Italià: linguetta ^(it)
• Llatí: lingula ^(la) eburnea vel metallica tubae insufflandae

Canya de sucre

• caña ^(es) dulce o de azúcar, cañamiel ^(es)
• Hindi: ईख ^(hi)

• Italià: canna ^(it)

Canya fera

• Castellà: cañaheja ^(es), cañaherla ^(es), férula ^(es), cañareja ^(es)

• Francès: roseau ^(fr); canneberge ^(fr)
• Italià: canna greca
• Llatí: ferula ^(la)

Referències

• Article corresponent a la Viquipèdia
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: canya