esperit

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əs.pəˈɾit/, occidental /es.peˈɾit/
• Rimes: -it
• Etimologia: Del llatí spĩrĭtus ‎(«alè, força vital, emanació d'una substància»), derivat del verb spirare ‎(«bufar, sospirar»).

Nom

esperit m. ‎(plural esperits)

1. Part no material de la persona, ànima.
2. Criatura fantàstica que intervé al món després de morta.
3. Essència.
4. Alcohol.

Derivats

espiritual, espiritisme

Sinònims

• Part no material de la persona [1]: humor, ànim.
• Criatura fantàstica [2]: fantasma, geni, quimera, ànima.

Traduccions

Part no material de la persona

• Castellà: espíritu ^(es)
• Hindi: जोत ^(hi) f.
• Marathi: आत्मा ^(mr) m.

• Nepalès: आत्मा ^(ne)
• Sànscrit: आत्मा ^(sa) m.

Criatura fantàstica

• Castellà: espíritu ^(es)

• Sànscrit: प्राणी ^(sa) m.

Essència

• Castellà: esencia ^(es)

Alcohol

• Castellà: alcohol ^(es)

Referències

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot