honor: diferència entre les revisions

De Viccionari
Contingut suprimit Contingut afegit
→‎{{-ca-}}: doble gènere
m Robot afegeix: eo:honor
Línia 75: Línia 75:
[[de:honor]]
[[de:honor]]
[[en:honor]]
[[en:honor]]
[[eo:honor]]
[[es:honor]]
[[es:honor]]
[[et:honor]]
[[et:honor]]

Revisió del 16:28, 16 gen 2017


Català

  • Pronúncia(i): oriental /uˈnor/, occidental /oˈnoɾ/
  • Rimes: -oɾ
  • Etimologia: Del llatí honos ‎(«conjunt de qualitats que havien de tenir les persones que exercien un càrrec públic:decència, rectitud,gràcia, fama, respecte»).

Nom

honor m. f. ‎(plural honors)

  1. Activitat que reportarà la bona fama d'una persona. Ex:"Treballar al servei del govern serà un honor per a mi."
  2. Qualitat moral que empeny algú a no fer res que perjudiqui la seva imatge social o la pròpia autoestima. Ex:"Faré el que em diu l'honor".
  3. Plantilla:context Dret de ser el primer a jugar des del lloc de sortida d'un forat, atorgat al jugador amb un resultat millor en el forat anterior o bé, en el cas del primer forat, al jugador guanyador d'un sorteig.

Compostos i expressions

  • Fer els honors: Atendre amablement un convidat.
  • Tenir l'honor de: Acceptar una responsabilitat.

Notes

Normalment masculí, el femení és literari.

Derivats

Sinònims

Antònims

Traduccions

Verb

honor

  1. Plantilla:context primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de honorar

Referències


Anglès

  • Pronúncia: /ˈɒnə/ àudio (EUA) 

Nom

honor ‎(normalment incomptable, plural honors)

  1. honor


Castellà

  • Pronúncia: /oˈnoɾ/

Nom

honor m. ‎(plural honores)

  1. honor