seu

Potser volíeu: sèu, séu

Català

• Pronúncia: Nom i verb /ˈsɛw/, pronom /ˈsew/
• Etimologia: Del llatí suus o suum.

Nom

seu f. ‎(plural seus)

1. Lloc o centre de poder o autoritat.
2. Catedral.

Compostos i expressions

• Seu apostòlica: la Santa Seu.
• A la seu si no hi pots ficar la cama, fica-hi el peu: denota que la carrera eclesiàstica ha proporcionat moltes comoditats.

Traduccions

seu [1] (centre d'autoritat)

• Anglès: see ^(en)

• Castellà: sede ^(es)

seu [2] (catedral)

• Castellà: catedral ^(es), seo ^(es) f.

• Portuguès: sé ^(pt) f.

A la seu si no hi pots ficar la cama, fica-hi el peu

• Castellà: Parte en la igreja desea a su hijo la vieja

• Llatí: Commoda parabat ecclesia

Nom

seu m. ‎(plural seus)

1. Plantilla:context forma alternativa de sèu

Pronom

seu m. ‎(plural seus, femení seva o seua)

1. Allò (una cosa en masculí) d'ell o d'ella.

Compostos i expressions

• Cadascú del seu fa allò que vol: denota la llibertat amb què un pot disposar de les seves coses.
• No fa poc qui sembla als seus, o, Qui sembla als seus no se n'ix de llinatge: se diu per aquells qui obren a imitació de llurs pares o avantpassats.

Sinònims

sèu (arcaisme)

Traduccions

seu [1] (allò d'ell o d'ella)

• Anglès: his ^(en), hers ^(en)
• Castellà: suyo ^(es)

• Llatí: suus ^(la)

Cadascú del seu fa allò que vol

• Castellà: Cada uno puede hacer de su capa un sayo

• Llatí: Quisque suam in sagulum fas est mutare lacernam

No fa poc qui sembla als seus...

• Castellà: Bien haya quien a los suyos se parece

• Llatí: Bene sit si qui majorum mores refert

Verb

seu ‎(infinitiu seure)

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de seure
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb seure

seu ‎(infinitiu ser)

1. Plantilla:context forma alternativa de séu

Referències

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot