talar: diferència entre les revisions

De Viccionari
Contingut suprimit Contingut afegit
m Migració a ca-dicc, i canvis menors pendents
m Robot afegeix: ru:talar
Línia 67: Línia 67:
[[pt:talar]]
[[pt:talar]]
[[ro:talar]]
[[ro:talar]]
[[ru:talar]]
[[sh:talar]]
[[sh:talar]]
[[sv:talar]]
[[sv:talar]]

Revisió del 05:00, 29 jul 2016


Català

  • Pronúncia:
Adjectiu: centr. /təˈɫar/, bal. /təˈɫa/, occ. /taˈɫaɾ/
Verb: or. /təˈɫa/, n-occ. /taˈɫa/, val. /taˈɫaɾ/
  • Error de Lua a Mòdul:llista_de_termes a la línia 47: El primer paràmetre no és un codi de llengua vàlid.
  • Etimologia:
    • Adjectiu: del llatí talaris ‎(«relatiu al taló»), derivat de talus ‎(«taló»).
    • Verb: del llatí medieval talare, derivat del germànic talon, «devastar, arrabassar».

Adjectiu

talar inv. ‎(plural talars)

  1. Relacionat amb el taló.

Verb

talar trans.

  1. Tallar el tronc d'un arbre a ran de soca.
  2. Arrasar camps i poblats enemics.

Conjugació

Paradigmes de flexió: talo, tala, talem

Traduccions

Referències

  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 3
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot


Castellà

  • Pronúncia: /taˈlaɾ/

Adjectiu

talar inv. ‎(plural talares)

  1. talar

Verb

talar trans. ‎(present talo, passat talé, futur talaré)

  1. talar