seu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Migració a ca-dicc, i canvis menors pendents |
m Migració a ca-forma-conj |
||
Línia 8: | Línia 8: | ||
{{verb-forma|ca}} |
{{verb-forma|ca}} |
||
# {{ca-forma-conj| |
# {{ca-forma-conj|seure|3|pres|ind}} ''Ell/ella/vostè seu''. |
||
# {{ca-forma-conj| |
# {{ca-forma-conj|seure|2|imp}} ''Tu seu''. |
||
{{-trad-}} |
{{-trad-}} |
Revisió del 15:35, 12 abr 2016
Català
Verb
seu
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de seure Ell/ella/vostè seu.
- segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb seure Tu seu.
Traduccions
Present d'indicatiu
Nom
seu f. (plural seus)
- Lloc o centre de poder o autoritat.
- Catedral.
Compostos i expressions
- Compostos:
- Seu apostòlica: la Santa Seu.
- Expressions:
- A la seu si no hi pots ficar la cama, fica-hi el peu: denota que la carrera eclesiàstica ha proporcionat moltes comoditats.
Traduccions
seu [2] (catedral)
- Castellà: catedral (es), seo (es) Plantilla:f
- Portuguès: sé (pt) Plantilla:f
A la seu si no hi pots ficar la cama, fica-hi el peu
- Castellà: Parte en la igreja desea a su hijo la vieja
- Llatí: Commoda parabat ecclesia
Plantilla:-pronom- seu [Terme?] Plantilla:6 formes
- Allò (una cosa en masculí) d'ell o d'ella.
Compostos i expressions
- Expressions:
- Cadascú del seu fa allò que vol: denota la llibertat amb què un pot disposar de les seves coses.
- No fa poc qui sembla als seus, o, Qui sembla als seus no se n'ix de llinatge: se diu per aquells qui obren a imitació de llurs pares o avantpassats.
Sinònims
sèu (arcaisme).
Traduccions
Cadascú del seu fa allò que vol
- Castellà: Cada uno puede hacer de su capa un sayo
- Llatí: Quisque suam in sagulum fas est mutare lacernam
No fa poc qui sembla als seus...
- Castellà: Bien haya quien a los suyos se parece
- Llatí: Bene sit si qui majorum mores refert
Referències
- Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
- FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot