pique: diferència entre les revisions

De Viccionari
Contingut suprimit Contingut afegit
m Migració a ca-forma-conj
m Migració a ca-pron
Línia 1: Línia 1:
== {{-ca-}} ==
== {{-ca-}} ==
{{-pronafi-}} occidental {{pron|ca|/ˈpi.ke/}}
{{ca-pron|occ=/ˈpi.ke/}}


=== Verb ===
=== Verb ===

Revisió del 11:47, 20 març 2016


Català

  • Pronúncia(i): oriental /ˈpi.kə/, occidental /ˈpi.ke/
  • Rimes: -ike

Verb

pique

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de picar
    Forma valenciana: [jo] pico, pique, pic o piqui.
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb picar
    [Que jo] piqui o pique.
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb picar
    [Que ell/ella/vostè] piqui o pique.
  4. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb picar
    Piqui o pique [ell/ella/vostè].


Castellà

  • Pronúncia(i): /ˈpi.ke/

Nom

pique m. ‎(plural piques)

  1. ressentiment
  2. Plantilla:context pic
  3. Plantilla:context xic-xac

Compostos i expressions

  1. a pique, a pic (una embarcació)
  2. a pique, en orris (figuradament)


Francès

  • Pronúncia: /ˈpik/ àudio (FR) 
  • Error de Lua a Mòdul:llista_de_termes a la línia 47: El primer paràmetre no és un codi de llengua vàlid.
  • Etimologia: Del neerlandès pike.

Nom

pique f. ‎(plural piques)

  1. pica (llança)

Nom

pique m. ‎(plural piques)

  1. pica (carta)