plata

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈpla.tə/, occidental /ˈpla.ta/
• Rimes: -ata
• Etimologia: Del llatí hispànic platta, làmina de metall.

Nom

plata f. ‎(plural plates)

1. Metall preciós, blanc i brillant, molt bon conductor de la calor i de l'electricitat. Es troba lliure o formant part de diferents minerals, generalment en forma de sulfur. S'empra en la fabricació de monedes, joieria, com a catalitzador, etc., i algunes de les seves sals en fotografia.
2. Plat gran, sovint de forma ovalada, per a servir el menjar a taula.

Derivats

• platejar
• plateresc
• platada
• plàtera

Sinònims

• argent

Traduccions

plata [1] (metall)

• Aragonès: archent ^(an)
• Alemany: Silber ^(de)
• Anglès: silver ^(en)
• Castellà: plata ^(es)
• Basc: zilar ^(eu)
• Francès: argent ^(fr)
• Gallec: prata ^(gl)

• Polonès: srebro ^(pl) Plantilla:n
• Italià: argento ^(it)
• Llatí: argentum ^(la)
• Occità: argent ^(oc)
• Romanès: argint ^(it)

plata [2] (plat)

• Anglès: platter ^(en)
• Castellà: fuente ^(es)

Referències

• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre plata
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre plata

Castellà

• Pronúncia: /ˈpla.ta/

Nom

plata f. ‎(plural platas)

1. Plantilla:química plata