personar-se

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pər.suˈnar.sə/, occidental /peɾ.soˈnaɾ.se/
• Rimes: -aɾse
• Etimologia: Derivat de persona.

arropessen, ressoparen

Verb

personar-se pron.

1. Acudir, comparèixer personalment.

Conjugació

    Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	Simples			Compostes
Infinitiu	personar			haver personat
Gerundi	personant			havent personat
Participis	personat, personada, personats, personades
Formes personals simples
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	persono	persones	persona	personem	personeu	personen
	persone						val
	personi						sept
	person				personau		bal, alg
				personam			bal
Imperfet	personava	personaves	personava	personàvem	personàveu	personaven
Passat simple	personí	personares	personà	personàrem	personàreu	personaren	v.cent, eiv
Futur	personaré	personaràs	personarà	personarem	personareu	personaran
Condicional	personaria	personaries	personaria	personaríem	personaríeu	personarien
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	personi	personis	personi	personem	personeu	personin
	persone	persones	persone			personen	occ
Imperfet	personés	personessis	personés	personéssim	personéssiu	personessin
		personesses		personéssem	personésseu	personessen
	personàs	personassis	personàs	personàssim	personàssiu	personassin	bal
		personasses		personàssem	personàsseu	personassen	nota 1
	personara	personares	personara	personàrem	personàreu	personaren	val
Imperatiu	-	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present		persona	personi	personem	personeu	personin
					personau		bal, alg
			persone			personen	occ
Formes personals compostes i perifràstiques
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Perfet	he	has	ha	hem	heu	han	...personat
				havem	haveu
Passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	...personar
		vares		vàrem	vàreu	varen
Plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	...personat
Passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	...personat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
Futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	...personat
Condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	...personat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	...personar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
Perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	...personat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
Plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	...personat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	...personat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver
Nota 1: en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals. Vegeu la informació sobre aquesta taula.

      Formes no normatives, col·loquials o arcaiques

Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Imperfet					personàvets		ant
	personavi			personàvom	personavo
	personaia	personaies	personaia	personàiem	personaieu	personaien	n-occ
Condicional	personariva	personarives	personariva	personarívem	personaríveu	personariven	alg
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	person	persons	person				ant
	persono	personos	persono	personeguem	personegueu		n-occ
Imperfet	personessi		personessi				sept, alg
	personessa						cent, n-occ
	personeguessa	personeguesses	personegués	personeguéssom	personeguéssou	personeguessen	n-occ

Traduccions

Traduccions

Referències

• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre personar-se
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre personar-se