essència

Català

• Pronúncia: or.: /əˈsɛn.si.ə/; occ.: /eˈsɛn.si.a/
• Etimologia: Del llatí essĕntia ‎(«qualitat de ser, allò que s'és en realitat»), derivat del ver esse ‎(«ser»).

Nom

essència m. ‎(plural essències)

1. Allò que constitueix el fons de l'ésser, el que té de permanent i invariable.
2. Substància que genera partícules volàtils responsables de l'olor.
3. "en essència": Expressió per a referir-se al tema central d'un assumpte, la part més important.

Derivats

essencial

Traduccions

[1],[2]

• Anglès: essence ^(en)
• Castellà: esencia ^(es)

• Francès: essence ^(fr)
• Italià: essenza ^(it)

Traduccions

[3]

• Anglès: guist ^(en)
• Castellà: esencia ^(es)

• Francès: essence ^(fr)
• Italià: essenza ^(it)

Referències

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre essència
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre essència