xocant: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
pron |
|||
Línia 10: | Línia 10: | ||
{{-trad-}} |
{{-trad-}} |
||
{{inici|xocant [1] (que excita l'atenció)}} |
{{inici|xocant [1] (que excita l'atenció)}} |
||
*{{en}}: {{trad|en|startling}} |
*{{en}}: {{trad|en|startling}}, {{trad|en|shocking}} |
||
*{{es}}: {{trad|es|chocante}} {{i}} |
*{{es}}: {{trad|es|chocante}} {{i}} |
||
*{{fr}}: {{trad|fr|étonnant}}, {{trad|fr|étonnante}}, {{trad|fr|choquant}}, {{trad|fr|choquante}} |
*{{fr}}: {{trad|fr|étonnant}}, {{trad|fr|étonnante}}, {{trad|fr|choquant}}, {{trad|fr|choquante}} |
Revisió del 14:57, 16 jul 2013
Català
- Pronúncia:
- centr. /ʃuˈkan/, bal. /ʃuˈkant/, /ʃoˈkant/
- n-occ. /tʃ͡oˈkan/, val. /tʃ͡oˈkant/
- Pronúncia:
Adjectiu
xocant inv. (plural xocants)
- que excita l'atenció per la seva novetat o estranyesa.
Traduccions
xocant [1] (que excita l'atenció)
Forma verbal
xo·cant (infinitiu: xocar)
- Plantilla:ca-forma-conj/error {{{1}}}:
- [Estar/anar...] xocant.
Referències
- Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
- Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre xocant
- Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre xocant