Viccionari:Primera declinació en llatí: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{|class="wikitable" style="margin:auto;" |
{|class="wikitable" style="margin:auto;" |
||
|+ 1a decl. |
|+ 1a decl. |
||
! Tema |
|||
| -a- |
|||
|- |
|- |
||
! Genitiu |
|||
| -ae |
|||
|} |
|} |
||
Els mots llatins de la primera declinació tenen el nominatiu singular en ''-a'' i genitiu ''-ae''. L'arrel és invariable sense el tema ''-a'' del nominatiu |
Els mots llatins de la primera declinació tenen el nominatiu singular en ''-a'' i genitiu ''-ae''. L'arrel és invariable sense el tema ''-a'' del nominatiu |
Revisió del 17:34, 10 nov 2010
Tema | -a- |
---|---|
Genitiu | -ae |
Els mots llatins de la primera declinació tenen el nominatiu singular en -a i genitiu -ae. L'arrel és invariable sense el tema -a del nominatiu
- Gènere
El gènere és majoritàriament femení, igual que els seus derivats en català que conserven la a final. Són de gènere masculí els noms d'ofici originalment masculins, els noms propis d'home i la majoria de rius: nauta -ae (mariner), poēta -ae, Agrippa -ae (nom propi Agripa), Sequana -ae (el Sena).
- Locatiu
El noms de ciutats o illes presenten el cas locatiu que indica el lloc on passa alguna cosa o allà on un es troba. El locatiu de la primera declinació és igual al datiu, -ae pels noms propis amb forma singular i īs pels noms propis amb forma plural: Rōmae (Rōma -ae), a Roma; Athēnis (Athēnae -ārum), a Atenes.
- Particularitats
- El genitiu singular arcaic -as es conserva en locucions jurídiques: pater familias.
- Són irregulars Error de Lua a Mòdul:enllaç/plantilles a la línia 19: El codi de llengua "dea" no és vàlid.. i Error de Lua a Mòdul:enllaç/plantilles a la línia 19: El codi de llengua "filia" no és vàlid.. que conserven el datiu i ablatiu plurals arcaics -abus (evitant confusió amb Error de Lua a Mòdul:enllaç/plantilles a la línia 19: El codi de llengua "deus" no és vàlid.. i Error de Lua a Mòdul:enllaç/plantilles a la línia 19: El codi de llengua "filius" no és vàlid..).
- Alguns manlleus del grec antic tenen una barreja o vacil·lació entre declinació llatina i grega. Per exemple, el nominatiu singular en -as o -es fan el vocatiu en -a o -e: xiphiās, -ae; comētēs, -ae.
- Paradigmes
|
|
|
Vegeu també
- Altres declinacions: 2a, 3a, 4a, 5a
- Plantilles: {{la-decl-1a}}, {{la-decl-1a-loc-s}}