vacuna

Potser volíeu: vacunà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bəˈku.nə/, balear /vəˈku.nə/
Occidental:	nord-occidental /baˈku.na/
	valencià /vaˈku.na/, /baˈku.na/

• Rimes: -una
• Etimologia: Del castellà vacuna, segle XIX, de la locució viruela vacuna ‎(«verola bovina»), varietat de verola de la qual el metge Edward Jenner (1749-1823) va fer la primera substància immunitzant.

Nom

vacuna f. ‎(plural vacunes)

1. (castellanisme) vaccí

Traduccions

1. vaccí

• Alemany: Vakzin ^(de) n.

Verb

vacuna

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de vacunar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb vacunar

Miscel·lània

• Síl·labes: va·cu·na (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /baˈku.na/
• Rimes: -una
• Etimologia: De l’adjectiu vacuno ‎(«boví, vaccí») usat en viruela vacuna ‎(«verola bovina»).

Nom

vacuna f. ‎(plural vacunas)

1. vaccí

Adjectiu

vacuna f. ‎(plural vacunas)

1. forma femenina de vacuno