obligació

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /u.βɫi.ɣə.siˈo/
	balear /ob.bɫi.ɣə.siˈo/, /ub.bɫi.ɣə.siˈo/
Occidental:	/o.bɫi.ɣa.siˈo/

• Rimes: -o
• Àudio: central ^ⓘ
• Etimologia: Del llatí obligatio, segle XIV.

Anagrama: biològica

Nom

obligació f. ‎(plural obligacions)

1. Deure, tasca que s'ha de complir.
2. Producte financer de préstec.
3. Favor que ha de ser retornat.

Sinònims

• bo
• deure, imposició, responsabilitat
• deute, responsabilitat
• exigència, necessitat, urgència

Derivats

• obligacionista

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Verpflichtung ^(de) f.
• Anglès: obligation ^(en)
• Castellà: obligación ^(es)
• Danès: pligt ^(da) c.
• Finès: sitoutuminen ^(fi)
• Francès: obligation ^(fr)
• Gallec: obrigación ^(gl) f.
• Georgià: ვალდებულება ^(ka) ‎(valdebúleba)
• Grec: υποχρέωση ^(el) f. ‎(ipokhréossi)
• Irlandès: oibleagáid ^(ga) f.

• Italià: obbligazione ^(it)
• Japonès: 義務 ^(ja)
• Kazakh: міндеттеме ^(kk) ‎(mindetteme)
• Llengua de signes catalana: OBLIGAR ^(csc)
• Polonès: obowiązek ^(pl) m.
• Portuguès: obrigação ^(pt) f.
• Romanès: obligare ^(ro) f.
• Rus: обяза́тельство ^(ru) n. ‎(obiazàtelstvo)
• Ucraïnès: зобов'я́зання ^(uk) n. ‎(zoboviàzannia)
• Xinès: 義務 ^(zh) ‎(义务, yìwù)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC