nòmer: diferència entre les revisions

De Viccionari
Contingut suprimit Contingut afegit
m Anagrames menor, moren, renom
m Simplificació paràmetre lang
Línia 2: Línia 2:
{{ca-pron|bal=/ˈnɔ.mə/|rima=}}
{{ca-pron|bal=/ˈnɔ.mə/|rima=}}
{{-etimologia-}} Derivat de {{terme|ca|nom}}, pres com a tercera persona singular del present d'indicatiu.
{{-etimologia-}} Derivat de {{terme|ca|nom}}, pres com a tercera persona singular del present d'indicatiu.
{{anagrames|lang=ca|menor|moren|renom}}
{{anagrames|ca|menor|moren|renom}}


=== Verb ===
=== Verb ===

Revisió del 11:31, 18 feb 2021


Català

Oriental:  /ˈnɔ.mə/
Occidental:  nord-occidental /ˈnɔ.me/, valencià /ˈnɔ.meɾ/
  • Etimologia: Derivat de nom, pres com a tercera persona singular del present d'indicatiu.

Anagrames: menor, moren, renom

Verb

nòmer intr.

  1. (mallorquí, menorquí) Tenir nom, anomenar-se.
    Ex.: Què nomeu? (en català estàndard: quin nom teniu?)

Sinònims

Nota d'ús

Emprat només a les illes Balears, especialment a Menorca, per interrogar algú sobre el seu nom. És un verb defectiu.

Conjugació

Paradigmes de flexió: nom, nom, nomem

Traduccions

Vegeu també