orat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→{{-ca-}}: +verb |
→{{-ca-}}: {{homòfons|ca|urat}} |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
== {{-ca-}} == |
== {{-ca-}} == |
||
{{ca-pron}} |
{{ca-pron}} |
||
{{homòfons|ca|urat}} |
|||
{{-etimologia-|la|ca}} Del llatí vulgar {{terme|la|*aurātu|trad=esventat, tocat per l’oratge}}, {{etim-s|ca|XIV}}, de {{terme|la|aura|trad=brisa}}. |
{{-etimologia-|la|ca}} Del llatí vulgar {{terme|la|*aurātu|trad=esventat, tocat per l’oratge}}, {{etim-s|ca|XIV}}, de {{terme|la|aura|trad=brisa}}. |
||
{{anagrames|ca|rota|taro}} |
{{anagrames|ca|rota|taro}} |
||
Revisió del 14:38, 5 feb 2021
Català
- Pronúncia(i):
Oriental: central /uˈɾat/ balear /oˈɾat/, /uˈɾat/ Occidental: /oˈɾat/
Anagrames: rota, taro (revers)
Adjectiu
orat m. (femení orada, plural masculí orats, plural femení orades)
- boig (que ha perdut la raó)
Nom
orat m. (plural orats, femení orada)
Descendents
- Castellà: orate
Verb
orat
- participi masculí singular del verb orar