trair

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/tɾəˈi/
Occidental:	nord-occidental /tɾaˈi/, valencià /tɾaˈiɾ/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: traí
• Etimologia: Del llatí tradĕre, format pel prefix trans- ‎(«més enllà») i el verb dare ‎(«donar»), segle XII.

Anagrames: tirar, triar

Verb

trair trans.

1. Cometre traïció.
2. Decebre algú, revelar un secret o no actuar segons la confiança que altres han dipositat.
3. Fer quedar malament.

   Ex.: em van trair els nervis.

Conjugació

Tercera conjugació incoativa amb hiat entre el radical i la desinència

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	trair			haver traït
gerundi	traint			havent traït
participi	traït, traïda, traïts, traïdes
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	traeixo	traeixes	traeix	traïm	traïu	traeixen
	traesc						bal
	traeixi						sept
	traïsc	traïxes	traïx			traïxen	occ
	traïxo						n-occ
imperfet	traïa	traïes	traïa	traíem	traíeu	traïen
passat simple	traí	traïres	traí	traírem	traíreu	traïren
futur	trairé	trairàs	trairà	trairem	traireu	trairan
condicional	trairia	trairies	trairia	trairíem	trairíeu	trairien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	traeixi	traeixis	traeixi	traïm	traïu	traeixin
	traïsca	traïsques	traïsca			traïsquen	occ
	traesqui	traesquis	traesqui	traïguem	traïgueu	traesquin	bal
imperfet	traís	traïssis	traís	traíssim	traíssiu	traïssin
		traïsses		traíssem	traísseu	traïssen
	traïra	traïres	traïra	traírem	traíreu	traïren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	traeix	traeixi	traïm	traïu	traeixin
	–		traesqui	traïguem		traesquin	bal
	–	traïx	traïsca			traïsquen	occ

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	traeix						bal, alg
imperfet	traïva	traïves	traïva	traívem	traíveu	traïven	n-occ, alg
	traigueva	traigueves	traigueva	traiguévem	traiguéveu	traigueven	n-occ
passat simple	traigué	traigueres	traigué	traiguérem	traiguéreu	traigueren	bal
condicional	trairiva	trairives	trairiva	trairívem	trairíveu	trairiven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	traïxa	traïxes	traïxa	traisquem	traisqueu	traïxen	n-occ
		traïxos	traïxo				n-occ
	traesca	traesques	traesca			traesquen	bal
imperfet	traigués	traiguesses	traigués	traiguéssem	traiguésseu	traiguessen
	traïssi		traïssi				sept, alg
	traiguera	traigueres	traiguera	traiguérem	traiguéreu	traigueren	val

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	...traït
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	...trair
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	...traït
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	...traït
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	...traït
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	...traït
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	...trair
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	...traït
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	...traït
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	...traït
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: traeixo, traeix, traïm

Sinònims

• enganyar, fer el salt, posar banyes.

Traduccions

Cometre traïció

• Alemany: verraten ^(de)
• Anglès: betray ^(en)
• Castellà: traicionar ^(es)

• Francès: trahir ^(fr)
• Italià: tradire ^(it)

Verb

trair

1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de trairar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: trair