alenar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.ɫəˈna/
Occidental:	nord-occidental /a.ɫeˈna/, valencià /a.ɫeˈnaɾ/

• Rimes: -a(ɾ)
• Etimologia: Del llatí vulgar *alenare, segle XIII, metàtesi del clàssic anhēlāre, doblet de anhelar.

Verb

alenar intr.

1. Llançar l'alè.
2. (antic, balear, valencià) respirar
3. (alguerès-verb) afluixar

Conjugació

Primera conjugació regular, amb radical modificat sense desinència

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	alenar			haver alenat
gerundi	alenant			havent alenat
participi	alenat, alenada, alenats, alenades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	aleno	alenes	alena	alenem	aleneu	alenen
	alene						val
	aleni						sept
	alèn				alenau		bal, alg
				alenam			bal
imperfet	alenava	alenaves	alenava	alenàvem	alenàveu	alenaven
passat simple	alení	alenares	alenà	alenàrem	alenàreu	alenaren
futur	alenaré	alenaràs	alenarà	alenarem	alenareu	alenaran
condicional	alenaria	alenaries	alenaria	alenaríem	alenaríeu	alenarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	aleni	alenis	aleni	alenem	aleneu	alenin
	alene	alenes	alene			alenen	occ, bal
imperfet	alenés	alenessis	alenés	alenéssim	alenéssiu	alenessin
		alenesses		alenéssem	alenésseu	alenessen
	alenàs	alenassis	alenàs	alenàssim	alenàssiu	alenassin	bal
		alenasses		alenàssem	alenàsseu	alenassen	val, bal (1)
	alenara	alenares	alenara	alenàrem	alenàreu	alenaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	alena	aleni	alenem	aleneu	alenin
	–				alenau		bal, alg
	–		alene			alenen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				alenàvom	alenavo		centr, n-occ
	alenavi						sept
	alenaia	alenaies	alenaia	alenàiem	alenaieu	alenaien	n-occ
condicional	alenariva	alenarives	alenariva	alenarívem	alenaríveu	alenariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	aleno	alenos	aleno	aleneguem	alenegueu		n-occ
imperfet	alenessi		alenessi				sept, alg
	alenessa						centr, n-occ
	aleneguessa	aleneguesses	alenegués	aleneguéssom	aleneguéssou	aleneguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	...alenat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	...alenar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	...alenat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	...alenat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	...alenat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	...alenat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	...alenar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	...alenat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	...alenat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	...alenat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: aleno, alena, alenem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Derivats

• alenada
• alenament
• alendar
• desalenar-se

Traduccions

Traduccions

• Anglès: to exhale ^(en)
• Castellà: alentar ^(es)
• Francès: respirer ^(fr)

• Italià: alitare ^(it), alinare ^(it)
• Llatí: respirare ^(la), spirare ^(la)
• Occità: alenar ^(oc)

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Petit Atles Lingüístic del Domini Català

Occità

• Etimologia: Del llatí vulgar alenare.

Verb

alenar

1. alenar