normal

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /nurˈmaɫ/
	balear /noɾˈmaɫ/, /nurˈmaɫ/
Occidental:	/noɾˈmaɫ/

• Rimes: -al
• Etimologia: Del francès normal, segle XIX, del llatí normalis ‎(«fet a escaire») terme només geomètric.

Adjectiu

normal inv. ‎(plural normals)

1. Que segueix una norma.
2. Comú, predominant, majoritari des del punt de vista estadístic.

Derivats

• normalitat
• normalitzar
• subnormal

Sinònims

• banal, comú, corrent, habitual, mediocre, ordinari, usual, vulgar.
• comú, corrent, habitual, natural.
• freqüent, majoritari, típic

Antònims

• extraordinari
• estrany
• especial

Compostos i expressions

• recta normal: perpendicular a una altra.
• escola normal: escola per a mestres.
• bé normal: que augmenta en relació a la renda del consumidor.

Traduccions

Que segueix una norma

• Alemany: normal ^(de)
• Anglès: normal ^(en)
• Castellà: normal ^(es)
• Danès: normal ^(da)
• Eslovac: normálny ^(sk)
• Francès: normal ^(fr)
• Friülà: normâl ^(fur)
• Gallec: normal ^(gl)
• Grec: φυσιολογικός ^(el) ‎(fissiologikós)
• Hebreu: נורמלי ^(he)

• Hongarès: normál ^(hu), rendes ^(hu)
• Italià: normale ^(it)
• Japonès: 正常 ^(ja)
• Llatí: normalis ^(la)
• Polonès: normalny ^(pl)
• Portuguès: normal ^(pt)
• Romanès: normal ^(ro)
• Rus: норма́льный ^(ru) ‎(normalni)
• Suec: normal ^(sv)
• Tai: ธรรมดา ^(th)
• Txec: normální ^(cs)
• Xinès: 正常 ^(zh) ‎(zhèngcháng)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Anglès

• Pronúncia: /nɔː(ɹ).məl/ àudio (EUA) ^ⓘ

Adjectiu

normal ‎(comparatiu more normal, superlatiu most normal)

1. normal
2. usual

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /noɾˈmal/
• Rimes: -al

Adjectiu

normal inv. ‎(plural normales)

1. normal