honor

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /uˈnor/, occidental /oˈnoɾ/
• Rimes: -oɾ
• Etimologia: Del llatí honos ‎(«conjunt de qualitats que havien de tenir les persones que exercien un càrrec públic:decència, rectitud,gràcia, fama, respecte»), segle XIV.

Nom

honor m. f. ‎(plural honors)

1. Activitat que reportarà la bona fama d'una persona. Ex.:"Treballar al servei del govern serà un honor per a mi."
2. Qualitat moral que empeny algú a no fer res que perjudiqui la seva imatge social o la pròpia autoestima. Ex.:"Faré el que em diu l'honor".
3. (golf) Dret de ser el primer a jugar des del lloc de sortida d'un forat, atorgat al jugador amb un resultat millor en el forat anterior o bé, en el cas del primer forat, al jugador guanyador d'un sorteig.

Compostos i expressions

• Fer els honors: Atendre amablement un convidat.
• Tenir l'honor de: Acceptar una responsabilitat.

Notes

Normalment masculí, el femení és literari.

Derivats

• honorable, honorífic, honorari, honorar

Sinònims

• benmereixença, respecte, consideració, distinció

Antònims

• deshonor, deshonra

Traduccions

Qualitat moral

• Anglès: honor ^(en)
• Basc: ohore ^(eu)
• Castellà: honor ^(es)

• Francès: honneur ^(fr)
• Italià: onore ^(it)

Golf: dret de ser el primer a jugar

• Anglès: honor ^(en)
• Castellà: honor ^(es)

• Francès: honneur ^(fr)

Verb

honor

1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de honorar

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• honor. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Anglès

• Pronúncia: /ˈɒnə/ àudio (EUA) ^ⓘ

Nom

honor ‎(normalment incomptable, plural honors)

1. honor

Castellà

• Pronúncia: /oˈnoɾ/

Nom

honor m. ‎(plural honores)

1. honor