seu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Creant formes verbals en català medieval, text afegit |
|||
Línia 46: | Línia 46: | ||
=== Pronom === |
=== Pronom === |
||
{{lema|ca|pronom|g=m|plural|seus|femení|seva|o|seua}} |
{{lema|ca|pronom|g=m|plural|seus|femení|seva|o|seua|plural femení|seves}} |
||
# Allò (una cosa en masculí) d'ell, d’ella, d’ells o d’elles. |
# Allò (una cosa en masculí) d'ell, d’ella, d’ells o d’elles. |
Revisió del 11:06, 7 maig 2020
Català
Error de Lua a Mòdul:llista_de_termes a la línia 47: El primer paràmetre no és un codi de llengua vàlid.
Nom
seu f. (plural seus)
- Lloc o centre de poder o autoritat.
- Catedral.
Compostos i expressions
- Seu apostòlica: la Santa Seu.
- A la seu si no hi pots ficar la cama, fica-hi el peu: denota que la carrera eclesiàstica ha proporcionat moltes comoditats.
Notes
- En balear no s’usa amb article salat, és una de les excepcions que sempre van amb article literari: la seu.
Traduccions
A la seu si no hi pots ficar la cama, fica-hi el peu
- Castellà: Parte en la igreja desea a su hijo la vieja
- Llatí: Commoda parabat ecclesia
Nom
seu m. (plural seus)
- (ortografia del 2016) forma alternativa de sèu
Pronom
seu m. (plural seus, femení seva o seua, plural femení seves)
- Allò (una cosa en masculí) d'ell, d’ella, d’ells o d’elles.
Compostos i expressions
- Cadascú del seu fa allò que vol: denota la llibertat amb què un pot disposar de les seves coses.
- No fa poc qui sembla als seus, o, Qui sembla als seus no se n'ix de llinatge: se diu per aquells qui obren a imitació de llurs pares o avantpassats.
Sinònims
Relacionats
Possessius en català
Posseïdor/persona | singular | plural | |||
---|---|---|---|---|---|
masculí | femení | masculí | femení | ||
tònic | |||||
Un sol | 1a | (el) meu | (la) meva, meua1, mia2 | (els) meus | (les) meves, meues1, mies2 |
2a | (el) teu | (la) teva, teua1, tua2 | (els) teus | (les) teves, teues1, tues2 | |
3a | (el) seu | (la) seva, seua1, sua2 | (els) seus | (les) seves, seues1, sues2 | |
Més d’un | 1a | (el) nostre | (la) nostra | (els/les) nostres | |
2a | (el) vostre | (la) vostra | (els/les) vostres | ||
3a | llur3 | llurs3 | |||
(el) seu | (la) seva, seua1 | (els) seus | (les) seves, seues1 | ||
àton | |||||
Un sol | 1a | mon4 | ma4 | mos4 | mes4 |
2a | ton4 | ta4 | tos4 | tes4 | |
3a | son4 | sa4 | sos4 | ses4 | |
1) Dialectal i valencià 2) Antic, poètic i alguerès 3) Literari 4) Antic i fossilitzat. |
Traduccions
Allò d'ell o d'ella
Cadascú del seu fa allò que vol
- Castellà: Cada uno puede hacer de su capa un sayo
- Llatí: Quisque suam in sagulum fas est mutare lacernam
No fa poc qui sembla als seus...
- Castellà: Bien haya quien a los suyos se parece
- Llatí: Bene sit si qui majorum mores refert
Verb
seu (infinitiu seure)
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de seure
- segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb seure
seu (infinitiu ser)
- (ortografia del 2016) forma alternativa de séu
Vegeu també
- Article corresponent a la Viquipèdia
- Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
- FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
Català antic
Verb
seu
Categories:
- Pàgines amb errors de script
- Derivats del llatí al català
- Substantius femenins en català
- Substantius masculins en català
- Reforma ortogràfica del català del 2016
- Pronoms en català
- Verbs en tercera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en segona persona del singular de l'imperatiu en català
- Formes verbals en català antic