seu: diferència entre les revisions

De Viccionari
Contingut suprimit Contingut afegit
m Creant formes verbals en català medieval, text afegit
Línia 46: Línia 46:


=== Pronom ===
=== Pronom ===
{{lema|ca|pronom|g=m|plural|seus|femení|seva|o|seua}}
{{lema|ca|pronom|g=m|plural|seus|femení|seva|o|seua|plural femení|seves}}


# Allò (una cosa en masculí) d'ell, d’ella, d’ells o d’elles.
# Allò (una cosa en masculí) d'ell, d’ella, d’ells o d’elles.

Revisió del 11:06, 7 maig 2020

Potser volíeu: sèu, séu


Català

  • Pronúncia: Nom i verb /ˈsɛw/, pronom /ˈsew/
  • Etimologia: Del llatí suus o suum.

Error de Lua a Mòdul:llista_de_termes a la línia 47: El primer paràmetre no és un codi de llengua vàlid.

Nom

seu f. ‎(plural seus)

  1. Lloc o centre de poder o autoritat.
  2. Catedral.

Compostos i expressions

  • Seu apostòlica: la Santa Seu.
  • A la seu si no hi pots ficar la cama, fica-hi el peu: denota que la carrera eclesiàstica ha proporcionat moltes comoditats.

Notes

  • En balear no s’usa amb article salat, és una de les excepcions que sempre van amb article literari: la seu.

Traduccions

Nom

seu m. ‎(plural seus)

  1. (ortografia del 2016) forma alternativa de sèu

Pronom

seu m. ‎(plural seus, femení seva o seua, plural femení seves)

  1. Allò (una cosa en masculí) d'ell, d’ella, d’ells o d’elles.

Compostos i expressions

  • Cadascú del seu fa allò que vol: denota la llibertat amb què un pot disposar de les seves coses.
  • No fa poc qui sembla als seus, o, Qui sembla als seus no se n'ix de llinatge: se diu per aquells qui obren a imitació de llurs pares o avantpassats.

Sinònims

  • sèu (arcaisme)
  • llur (d’ells o d’elles)

Relacionats

Traduccions

Verb

seu ‎(infinitiu seure)

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de seure
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb seure

seu ‎(infinitiu ser)

  1. (ortografia del 2016) forma alternativa de séu

Vegeu també


Català antic

Verb

seu

  1. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present d'indicatiu de seure
  2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de seure