fàcil

Potser volíeu: fácil

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfa.siɫ/
• Etimologia: Del llatí facilis

Adjectiu

fàcil inv. ‎(plural fàcils)

1. que es pot fer o obtenir sense esforç.
2. probable

Compostos i expressions

1. (ofensiu, informal) Ser una persona fàcil: ser una persona que es deixa seduir o que no sol mostrar oposició a mantenir relacions sexuals.
2. De verb fàcil: que parla bé.

Relacionats

• facilitat, facilitar

Sinònims

• senzill, assequible

Antònims

• difícil, complicat

Traduccions

Que es pot fer o obtenir sense dificultat [1]

• Afrikaans: maklik ^(af)
• Albanès: i lehtë ^(sq)
• Alemany: leicht ^(de), einfach ^(de)
• Anglès: easy ^(en)
• Armeni: հեշտ ^(hy) ‎(heixt)
• Àzeri: asan ^(az)
• Basc: erraz ^(eu)
• Bengalí: সহজ ^(bn)
• Birmà: လွယ် ^(my)
• Búlgar: ле́сен ^(bg) ‎(lessen)
• Castellà: fácil ^(es)
• Danès: let ^(da), nem ^(da)
• Esperanto: facila ^(eo)
• Estonià: kerge ^(et)
• Finès: helppo ^(fi)
• Francès: facile ^(fr)

• Gallec: fácil ^(gl)
• Georgià: ადვილი ^(ka) ‎(àdvili)
• Grec: εύκολος ^(el) ‎(ev́kolos)
• Grec antic: ῥᾴδιος ^(grc) ‎(rhā́idios)
• Hebreu: קַל ^(he)
• Hindi: आसान ^(hi)
• Hongarès: könnyű ^(hu)
• Ido: facila ^(io)
• Indonesi: mudah ^(id), gampang ^(id)
• Irlandès: furasta ^(ga), éasca ^(ga)
• Islandès: einfaldur ^(is), léttur ^(is)
• Italià: facile ^(it)
• Japonès: 簡単な ^(ja)
• Neerlandès: makkelijk ^(nl)
• Sànscrit: सुख ^(sa)
• Txec: lehký ^(cs), snadný ^(cs)
• Xinès: 容易 ^(zh) ‎(róngyì)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot