beneit

Potser volíeu: Beneit, beneït

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bəˈnɛjt/
	balear /bəˈnəjt/, /bəˈnɛjt/
Occidental:	/beˈnejt/

• Rimes: -ɛjt
• Etimologia: Del llatí benedictus.

Nom

beneit m. ‎(plural beneits, femení beneita)

1. Persona de poca intel·ligència.

Sinònims

• babau, ximple

Derivats

• beneitejar
• beneiter

Traduccions

Traduccions

• Anglès: clot ^(en)
• Castellà: necio ^(es)

• Francès: idiot ^(fr)
• Italià: stolto ^(it)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB