identificar: diferència entre les revisions

De Viccionari
Contingut suprimit Contingut afegit
m Migració a plantilla:marca, més canvis cosmètics
Línia 2: Línia 2:
{{ca-pron|or=/i.ðən.ti.fiˈka/|nocc=/i.ðen.ti.fiˈka/|val=/i.ðen.ti.fiˈkaɾ/}}
{{ca-pron|or=/i.ðən.ti.fiˈka/|nocc=/i.ðen.ti.fiˈka/|val=/i.ðen.ti.fiˈkaɾ/}}
{{homòfons|lang=ca|identificà}}
{{homòfons|lang=ca|identificà}}
{{-etimologia-|la|ca}} Del llatí {{terme|la|identificare}}, derivat de {{terme|la|idem}} amb el sufix {{terme|la|-ficare|trad=fer [[iguals]]}}.
{{-etimologia-|la|ca}} Del llatí {{terme|la|identificare}}, derivat de {{terme|la|idem}} amb el sufix {{terme|la|-ficare|trad=fer [[iguals]]}}, {{etim-s|ca|XVII}}.


=== Verb ===
=== Verb ===

Revisió del 00:23, 29 gen 2020


Català

Oriental:  /i.ðən.ti.fiˈka/
Occidental:  nord-occidental /i.ðen.ti.fiˈka/, valencià /i.ðen.ti.fiˈkaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Error de Lua a Mòdul:llista_de_termes a la línia 47: El primer paràmetre no és un codi de llengua vàlid.
  • Etimologia: Del llatí identificare, derivat de idem amb el sufix -ficare ‎(«fer iguals»), segle XVII.

Verb

identificar trans., pron. ‎(pronominal identificar-se)

  1. Fer que dues coses distintes semblin una mateixa.
  2. Reconèixer si una persona o cosa és la mateixa que se suposa.
  3. (pronominal) Acreditar la pròpia identitat.

Conjugació

Paradigmes de flexió: identifico, identifica, identifiquem

Derivats

Relacionats

Sinònims

Traduccions

Vegeu també

  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: identificar
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot


Castellà

Verb

identificar trans., pron. ‎(pronominal identificarse, present identifico, passat identifiqué, futur identificaré)

  1. identificar

Conjugació


Occità

  • Pronúncia(i): /i.ðen.ti.fiˈka/

Verb

identificar

  1. identificar


Portuguès

Verb

identificar

  1. identificar