indisposició

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /in.dis.pu.zi.siˈo/, occidental /in.dis.po.zi.siˈo/
• Rimes: -o
• Etimologia: Del prefix in- i disposició, segle XV.

Nom

indisposició f. ‎(plural indisposicions)

1. falta de disposició i de preparació necessària per alguna cosa
2. falta de salud no molt greu

Traduccions

indisposició [1]

• Castellà: indisposición ^(es)
• Francès: impuissance ^(fr) d'agir, incapacité ^(fr) de recevoir

• Italià: indispozione ^(it)
• Llatí: mala praeparatio ^(la)

indisposició [2]

• Castellà: indisposición ^(es)
• Francès: indisposition ^(fr), incommodité ^(fr)

• Italià: infirmità ^(it), indispozione ^(it)
• Llatí: invaletudo ^(la)

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot