cos

Potser volíeu: COS, cós

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkɔs/
• Rimes: -ɔs

• Etimologia: Del català antic cors, del llatí corpus, segle XII, doblet de corpus.

Nom

cos m. ‎(plural cossos)

1. Objecte físic.
2. Organisme, part material dels éssers vius.
3. Institució.

   el cos policial

4. Nucli, part central, nus.
5. Distància entre el punt més alt de la lletra més alta fins al punt més baix de la més baixa.
6. (ortografia del 2016) forma alternativa de cós

Compostos i expressions

• no tenir el cos per a alguna cosa = no suportar-la
• el cos del delicte = la prova definitiva
• en cos i ànima = totalment
• tenir (o quedar-se amb) mal cos = tenir remordiments, males sensacions

Sinònims

• associació, comunitat, corporació.
• cadàver, mort.
• carn, córpora, físic.
• matèria, substància, sòlid.

Traduccions

Part material dels éssers vius

• Alemany: Körper ^(de) m.
• Anglès: body ^(en)
• Asturià: cuerpu ^(ast) m.
• Basc: soin ^(eu)
• Búlgar: тя́ло ^(bg) n. ‎(tialo)
• Castellà: cuerpo ^(es) m.
• Eslovè: telo ^(sl) n.
• Esperanto: korpo ^(eo)
• Danès: krop ^(da) c.
• Eslovac: telo ^(sk) n.
• Francès: corps ^(fr) m.
• Friülà: cuarp ^(fur)
• Gallec: corpo ^(gl) m.
• Grec: σώμα ^(el) n. ‎(soma)
• Guaraní: rete ^(gn)
• Hebreu: גוּף‎ ^(he) m.
• Hongarès: test ^(hu)
• Indonesi: badan ^(id)

• Islandès: líkami ^(is) m.
• Italià: corpo ^(it) m.
• Llatí: corpus ^(la) n.
• Llengua de signes catalana: COS ^(csc)
• Maltès: ġisem ^(mt) m.
• Neerlandès: lichaam ^(nl) m.
• Occità: còrs ^(oc) m.
• Polonès: ciało ^(pl) n.
• Portuguès: corpo ^(pt) m.
• Quítxua: kurku ^(qu)
• Romanès: corp ^(ro) n.
• Rus: те́ло ^(ru) n. ‎(telo)
• Serbocroat: тело ^(sh), telo ^(sh)
• Sicilià: corpu ^(scn) m.
• Suec: kropp ^(sv) c.
• Txec: tělo ^(cs) n.

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: cos