nostre

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈnos.tɾə/, occidental /ˈnos.tɾe/
• Etimologia: Del llatí noster.

Adjectiu

nostre m. ‎(femení nostra, plural invariable nostres)

1. Indica possessió des del punt de vista de diverses persones que són el subjecte.

   Ex.: el nostre llibre, la nostra casa

Variants

• nostro (dialectal)

Relacionats

Possessius en català

Posseïdor/persona		singular		plural
		masculí	femení	masculí	femení
tònic
Un sol	1a	(el) meu	(la) meva, meua1, mia2	(els) meus	(les) meves, meues1, mies2
	2a	(el) teu	(la) teva, teua1, tua2	(els) teus	(les) teves, teues1, tues2
	3a	(el) seu	(la) seva, seua1, sua2	(els) seus	(les) seves, seues1, sues2
Més d’un	1a	(el) nostre	(la) nostra	(els/les) nostres
	2a	(el) vostre	(la) vostra	(els/les) vostres
	3a	llur3		llurs3
		(el) seu	(la) seva, seua1	(els) seus	(les) seves, seues1
àton
Un sol	1a	mon4	ma4	mos4	mes4
	2a	ton4	ta4	tos4	tes4
	3a	son4	sa4	sos4	ses4
1) Dialectal i valencià 2) Antic, poètic i alguerès 3) Literari 4) Antic i fossilitzat.

Nota d'ús

Va acompanyat d'un article determinat. Pot actuar com a pronom, ex: El nostre és millor que el vostre.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: our ^(en)
• Castellà: nuestro ^(es)
• Francès: notre ^(fr)

• Italià: nostro ^(it)
• Llengua de signes catalana: NOSALTRES ^(csc)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB