cosa: diferència entre les revisions

De Viccionari
Contingut suprimit Contingut afegit
+scn:cosa ← (VC:T)
+scn
Línia 52: Línia 52:


# {{e|ca|cosa}}
# {{e|ca|cosa}}

# [[què]], en frases interrogatives o exclamatives reforçant o substituint el pronom ''[[che]]''
# [[què]], en frases interrogatives o exclamatives reforçant o substituint el pronom ''[[che]]''
#: ''(che) cosa fai?'', què fas?
#: ''(che) cosa fai?'', què fas?
Línia 59: Línia 58:
==== Nota d'ús ====
==== Nota d'ús ====
Admet l'elisió ''cos’'' en certes expressions: ''cos’è'' (què és), ''cos’altro'' (què més), ''cos’hai'' (què hi ha, què tens, què passa)
Admet l'elisió ''cos’'' en certes expressions: ''cos’è'' (què és), ''cos’altro'' (què més), ''cos’hai'' (què hi ha, què tens, què passa)

== {{-scn-}} ==
{{pronafi|scn|/ˈkɔ.sa/}}
{{-etimologia-|la|scn}} Del llatí {{terme|la|causa}}.

=== Nom ===
{{lema|scn|nom|g=f}}

# {{e|ca|cosa}}

Revisió del 18:22, 1 set 2019

Potser volíeu: COSA, Cosa


Català

Oriental:  /ˈkɔ.zə/
Occidental:  nord-occidental /ˈkɔ.za/
valencià /ˈkɔ.za/, /ˈkɔ.zɔ/
  • Rimes: -ɔza
  • Etimologia: Del llatí causa ‎(«assumpte, tema a tractar»), segle XII, doblet del cultisme causa.

Error de Lua a Mòdul:llista_de_termes a la línia 47: El primer paràmetre no és un codi de llengua vàlid.

Nom

cosa f. ‎(plural coses)

  1. Qualsevol element o concepte de la realitat o de la fantasia.
  2. Concepte concret o element real en contrast al que és divagació o imaginari.
  3. Objecte sense vida o inanimat. Les plantes es consideren coses o no depenent de si es consideren com a éssers vius o com a éssers animats.
    El món es divideix en animals, plantes i coses.
  4. En dret, allò que no és un ésser humà, però que pot ser tractat per les lleis.
  5. Qualsevol acte, pensament o situació.
  6. Tema a tractar.

Traduccions

Vegeu també


Castellà

  • Pronúncia(i): /ˈko̞.sa/
  • Etimologia: Del llatí causa.

Nom

cosa f. ‎(plural cosas)

  1. cosa


Italià

  • Pronúncia(i): /ˈkɔː.sa/, /ˈkɔː.za/
  • Etimologia: Del llatí causa.

Nom

cosa f. ‎(plural cose)

  1. cosa
  2. què, en frases interrogatives o exclamatives reforçant o substituint el pronom che
    (che) cosa fai?, què fas?
    (che) cosa vuoi che ti dica!, què vols que et digui!

Nota d'ús

Admet l'elisió cos’ en certes expressions: cos’è (què és), cos’altro (què més), cos’hai (què hi ha, què tens, què passa)


Sicilià

  • Pronúncia: /ˈkɔ.sa/
  • Etimologia: Del llatí causa.

Nom

cosa f.

  1. cosa