ella

Potser volíeu: -ella

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈe.ʎə/, occidental /ˈe.ʎa/
• Rimes: -eʎa

Pronom

ella f. ‎(plural elles, masculí ell)

1. Pronom personal tònic usat per a referir-se a la tercera persona del singular femení.

Relacionats

Pronoms personals

Nombre	Persona		Forts	Febles
				Reforçada	Elidida	Plena 1	Reduïda
Singular	Primera	Nominatiu	jo	em	m'	-me	'm
		No nominatiu	mi 2
		Majestàtic	nós 3
	Segona		tu	et	t'	-te	't
		De cortesia	vós 4
		Formal	vostè 5
	Tercera	Masculí	ell	el	l'	-lo	'l
		Femení	ella	la		-la
		Datiu 6		li		-li
Plural	Primera		nosaltres	ens		-nos	'ns
	Segona		vosaltres	us		-vos	-us 7
		Formal	vostès 8
	Tercera	Masculí	ells	els		-los	'ls
		Femení	elles	les		-les
		Datiu 6		els		-los	'ls
Invariable	Tercera	Reflexiu	si	es	s'	-se	's
Neutre				ho		-ho
Adverbial				hi		-hi
				en	n'	-ne	'n
1) També usat com a proclític en alguns parlars. 2) Usat després de preposicions. 3) Concorda amb la primera personal del plural. 4) Concorda amb la segona personal del plural.				5) Concorda amb la tercera personal del singular. 6) Amb complement indirecte, al contrari de l'acusatiu amb complement directe. 7) Darrera vocal escepte u, és asil·làbica /ws/. 8) Concorda amb la tercera personal del plural.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: sie ^(de)
• Anglès: she ^(en), her ^(en)
• Castellà: ella ^(es)
• Italià: lei ^(it), ella ^(it)
• Esperanto: ŝi ^(eo)

• Francès: elle ^(fr)
• Llatí: ea ^(la)
• Occità: ela ^(oc)
• Portuguès: ela ^(pt)
• Romanès: ea ^(ro)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈe.ʎa/, meridional /ˈe.ʝa/

Americà: /ˈe.ʝa/, austral \ˈe.ʒa\

• Rimes: -eʎa
• Etimologia: Del llatí illa, femení de ille, potser influenciat pel llatí ea.

Pronom

ella f. ‎(plural ellas, masculí él)

1. ella

Italià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈel.la/

Pronom

él·la f.

1. ella, com a subjecte en ús escrit i formal.

Sinònims

• lei