mirar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/miˈɾa/
Occidental:	nord-occidental /miˈɾa/, valencià /miˈɾaɾ/

• Rimes: -a(ɾ)
• Etimologia: Del llatí vulgar *mīrāre, de mīrārī, segle XIV.

Verb

mirar trans., pron., intr. ‎(pronominal mirar-se, mirar-s'hi)

1. Fixar l'atenció visual.
2. Comprovar.

   Mira si m'he deixat l'aixeta oberta, si us plau!

3. Intentar.

   Miraré d'arreglar-ho.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	mirar			haver mirat
gerundi	mirant			havent mirat
participi	mirat, mirada, mirats, mirades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	miro	mires	mira	mirem	mireu	miren
	mire						val
	miri						sept
	mir				mirau		bal, alg
				miram			bal
imperfet	mirava	miraves	mirava	miràvem	miràveu	miraven
passat simple	mirí	mirares	mirà	miràrem	miràreu	miraren
futur	miraré	miraràs	mirarà	mirarem	mirareu	miraran
condicional	miraria	miraries	miraria	miraríem	miraríeu	mirarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	miri	miris	miri	mirem	mireu	mirin
	mire	mires	mire			miren	occ, bal
imperfet	mirés	miressis	mirés	miréssim	miréssiu	miressin
		miresses		miréssem	mirésseu	miressen
	miràs	mirassis	miràs	miràssim	miràssiu	mirassin	bal
		mirasses		miràssem	miràsseu	mirassen	val, bal (1)
	mirara	mirares	mirara	miràrem	miràreu	miraren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	mira	miri	mirem	mireu	mirin
	–				mirau		bal, alg
	–		mire			miren	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				miràvom	miravo		centr, n-occ
	miravi						sept
	miraia	miraies	miraia	miràiem	miraieu	miraien	n-occ
condicional	mirariva	mirarives	mirariva	mirarívem	miraríveu	mirariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	miro	miros	miro	mireguem	miregueu		n-occ
imperfet	miressi		miressi				sept, alg
	miressa						centr, n-occ
	mireguessa	mireguesses	miregués	mireguéssom	mireguéssou	mireguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	...mirat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	...mirar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	...mirat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	...mirat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	...mirat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	...mirat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	...mirar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	...mirat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	...mirat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	...mirat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: miro, mira, mirem

Derivats

• malmirar

Notes

Combinat amb pronoms col·loquialment sovint es redueix: mira-te’l > mi-te’l.

Sinònims

• aguaitar, contemplar, emmirallar, esguardar, espiar, examinar, fitar, guaitar, observar, sotjar
• buscar, cercar, escorcollar
• examinar, veure

Traduccions

Fixar l'atenció visual

• Alemany: aussehen ^(de)
• Anglès: to look ^(en), to see ^(en)
• Castellà: mirar ^(es), observar ^(es)
• Eslovac: pozerať ^(sk)
• Esperanto: rigardi ^(eo)
• Francès: regarder ^(fr)

• Grec: κοιτάζω ^(el) ‎(kitazo)
• Italià: guardare ^(it)
• Polonès: wyglądać ^(pl)
• Portuguès: olhar ^(pt)
• Hindi: देखना ^(hi)
• Rus: смотреть ^(ru) ‎(smotret)

Comprovar

• Anglès: to check ^(en)

• Castellà: mirar ^(es), comprobar ^(es)

Intentar

• Anglès: to try ^(en)

• Castellà: mirar ^(es), intentar ^(es)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Català antic

Verb

mirar

1. mirar

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	mirar
gerundi	mirant
participi	mirat
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	mir	mires	mira	miram	mirats	miren
					mirau
imperfet	mirava	miraves	mirava	miràvem	miràvets	miraven
passat simple	mirí	mirast	mirà	miram	miràs	miraren
	miré	mirist		miràrem	miràrets
		mirares			miràreu
futur	miraré	miraràs	mirarà	mirarem	mirarets	miraran
					mirareu
condicional	miraria	miraries	miraria	miraríem	miraríets	mirarien
					miraríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	mir	mirs	mir	mirem	mirets	miren
					mireu
imperfet	miràs	mirasses	miràs	miràssem	miràssets	mirassen
	mirara	mirares	mirara	miràrem	miràsseu	miraren
					miràrets
					miràreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	mira	mir	mirem	mirats	miren
	–				mirau