caure

Potser volíeu: cauré

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈkaw.ɾə/, occidental /ˈkaw.ɾe/
• Rimes: -awɾe
• Etimologia: Del llatí cadere, del mateix significat.

Verb

caure intr.

1. Precipitar-se cap a baix per pèrdua de l'equilibri o acció de la gravetat.
2. Anar a parar involuntàriament a un lloc diferent.
3. Pecar, cometre alguna falta.
4. Tocar, esdevenir per atzar.
5. Escaure's en cert temps o cert lloc.

Conjugació

Segona conjugació amb formes velaritzades i vocal antihiàtica

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	caure			haver caigut
gerundi	caient			havent caigut
	caent						val
participi	caigut, caiguda, caiguts, caigudes
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	caic	caus	cau	caiem	caieu	cauen
				caem	caeu		val
				queim	queis		bal
imperfet	queia	queies	queia	quèiem	quèieu	queien
				quéiem	quéieu		val
passat simple	caiguí	caigueres	caigué	caiguérem	caiguéreu	caigueren
futur	cauré	cauràs	caurà	caurem	caureu	cauran
condicional	cauria	cauries	cauria	cauríem	cauríeu	caurien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	caigui	caiguis	caigui	caiguem	caigueu	caiguin
	caiga	caigues	caiga			caiguen	occ, bal
imperfet	caigués	caiguessis	caigués	caiguéssim	caiguéssiu	caiguessin
		caiguesses		caiguéssem	caiguésseu	caiguessen
	caiguera	caigueres	caiguera	caiguérem	caiguéreu	caigueren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	cau	caigui	caiguem	caieu	caiguin
	–				queis		bal
	–		caiga			caiguen	occ, bal
	–				caeu		val

Formes no normatives o col·loquials

gerundi	caiguent
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	caïva	caïves	caïva	caívem	caíveu	caïven	n-occ
				caívom	caívou		n-occ
	caieva	caieves	caieva	caiévem	caiéveu	caieven	n-occ, alg
condicional	cauriva	caurives	cauriva	caurívem	cauríveu	cauriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present		caigos	caigo				centr, n-occ
				caigam	caigau		occ
imperfet	caiés	caiesses	caiés	caiéssem	caiésseu	caiessen	centr
	caiguessa			caiguéssom	caiguéssou		n-occ
	caiguessi		caiguessi				alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	...caigut
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	...caure
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	...caigut
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	...caigut
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	...caigut
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	...caigut
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	...caure
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	...caigut
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	...caigut
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	...caigut
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: caic, cau, caiem

Derivats

• caiguda
• recaure

Compostos i expressions

• caure bé (o malament) a algú = tenir afecte i bona relació
• caure malalt
• mal de caure
• no tenir on caure mort = ser molt pobre
• caure-hi = copsar o recordar alguna cosa

Sinònims

• baixar
• davallar
• davallar, descendir
• trontollar

Traduccions

Precipitar-se

• Alemany: fallen ^(de)
• Anglès: fall ^(en)
• Castellà: caer ^(es)
• Danès: falde ^(da)
• Eslovè: pasti ^(sl)
• Esperanto: fali ^(eo)
• Finès: kaatua ^(fi)
• Francès: tomber ^(fr)
• Gallec: caer ^(gl)
• Hongarès: esik ^(hu)
• Indonesi: jatuh ^(id)

• Italià: cadere ^(it)
• Neerlandès: vallen ^(nl)
• Noruec: falle ^(no)
• Occità: caire ^(oc)
• Polonès: spadać ^(pl)
• Portuguès: cair ^(pt)
• Romanès: cădea ^(ro)
• Rus: падать ^(ru) ‎(padat)
• Suec: falla ^(sv)
• Turc: düşmek ^(tr)
• Txec: padat ^(cs)
• Ucraïnès: падати ^(uk) ‎(padati)

Escaure's

• Anglès: fall ^(en)
• Castellà: caer ^(es)

• Francès: tomber ^(fr), se trouver ^(fr)

Referències

• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 1
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: caure