Erigone

De Viccionari
Salta a: navegació, cerca


Llatí
[modifica]

Nom propi[modifica]

Erigonē f. ‎(genitiu Erigonēs)

1a declinació -ē, -ēs (grega)
Cas Singular Plural
Nominatiu Erigonē -
Vocatiu Erigonē -
Acusatiu Erigonēn -
Genitiu Erigonēs -
Datiu Erigonae -
Ablatiu Erigonē -
  1. (mitologia grega) Filla d’Ícar que va esdevenir la constel·lació Verge.

Referències[modifica]

  • Gaffiot, Félix. «Erigone». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934.