Erigone

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ɛˈrɪ.ɡɔ.neː/
• Etimologia: Del grec antic Ἠριγόνη ‎(Ērigónē).

Nom propi

Erigonē f. ‎(genitiu Erigonēs)

1. (mitologia grega) Filla d’Ícar que va esdevenir la constel·lació Verge.

Declinació

1a declinació -ē, -ēs (grega)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Erigonē	-
Vocatiu	Erigonē	-
Acusatiu	Erigonēn	-
Genitiu	Erigonēs	-
Datiu	Erigonae	-
Ablatiu	Erigonē	-

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «Erigone». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934.