Enric
Potser volíeu: enric
Català[modifica]
- Pronúncia(i): oriental /ənˈrik/, occidental /enˈrik/
- Rimes: -ik
- Etimologia: De la versió normanda del nom germànic Haimrich, en alemany modern Heinrich. L'arrel haim designa llar o casa, o bé pot derivar de hagan, granja. L'arrel rîhhi designa poderós i príncep alhora. Així tenim que Enric pot voler dir "el senyor de la casa" o "el senyor de la granja".
Nom propi[modifica]
Enric
- Prenom masculí
- Cognom d’origen patronímic
Derivats[modifica]
- (prenom) Enriqueta (femení)
Variants[modifica]
Traduccions[modifica]
Prenom
- Alemany: Heinrich (de)
- Anglès: Henry (en)
- Basc: Henrike (eu)
- Castellà: Enrique (es)
- Danès: Henrik (da)
- Esperanto: Henriko (eo)
- Francès: Henri (fr)
- Gal·lès: Harri (cy)
- Hongarès: Henrik (hu)
- Italià: Enrico (it)
- Llatí: Henricus (la)
- Neerlandès: Hendrik (nl)
- Noruec: Henrik (no)
- Polonès: Henryk (pl)
- Portuguès: Henrique (pt)
- Suec: Henrik (sv)
Miscel·lània[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la
Viquipèdia
- Obres de referència: DCVB, Optimot
- Noms de la població i Cognoms de la població, Idescat
Occità[modifica]
- Pronúncia(i): /enˈɾik/
Nom propi[modifica]
Enric
- Prenom masculí, equivalent al català Enric.