Enric

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: enric


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ənˈrik/, occidental /enˈrik/
  • Rimes: -ik
  • Etimologia: De la versió normanda del nom germànic Haimrich, en alemany modern Heinrich. L'arrel haim designa llar o casa, o bé pot derivar de hagan, granja. L'arrel rîhhi designa poderós i príncep alhora. Així tenim que Enric pot voler dir "el senyor de la casa" o "el senyor de la granja".
  • Anagrames: creïn, crien

Nom propi[modifica]

Enric

  1. Prenom masculí
  2. Cognom patronímic

Derivats[modifica]

Variants[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Occità
[modifica]

  • Pronúncia(i): /enˈɾik/

Nom propi[modifica]

Enric

  1. Prenom masculí, equivalent al català Enric.