Donís

Potser volíeu: donis

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /duˈnis/
	balear /doˈnis/, /duˈnis/
Occidental:	/doˈnis/

• Rimes: -is
• Etimologia: [1] Del llatí Dionȳsus, del grec antic Δῐόνῡσος ‎(Diónȳsos). Doblet del cultisme Dionís.
• Etimologia: [2] Del llatí Dionȳsius, del grec antic Διονύσιος ‎(Dionýsios). Doblet del cultisme Dionís.

Nom propi

Donís m.

1. Forma alternativa de Dionís ‎(‘déu grec’).

Traduccions

 Déu grec — vegeu Dionís

Nom propi

Donís m.

1. Forma alternativa de Dionís., especialment sant Donís de París  celebrat el 9 d'octubre.
2. Prenom masculí

Traduccions

 Sant i prenom — vegeu Dionís

Miscel·lània

• Síl·labes: Do·nís (2)
• Anagrames: dinos ^(alfagrama), dosin, ondis, sondi, sondí

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB