Dionís

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /di.uˈnis/
	balear /di.oˈnis/, /di.uˈnis/
Occidental:	/di.oˈnis/

• Rimes: -is
• Etimologia: [1] Del llatí Dionȳsus, del grec antic Δῐόνῡσος ‎(Diónȳsos).
• Etimologia: [2] Del llatí Dionȳsius, del grec antic Διονύσιος ‎(Dionýsios).

Nom propi

Dionís m.

1. (mitologia grega) Déu del vi i de la vinya, patró de l’agricultura i del teatre.

Traduccions

Déu grec

• Alemany: Dionysos ^(de) m.
• Anglès: Dionysus ^(en), Dionysos ^(en)
• Castellà: Dioniso ^(es) m.
• Francès: Dionysos ^(fr) m.
• Italià: Dioniso ^(it) m.
• Portuguès: Dioniso ^(pt) m.

Nom propi

Dionís m.

1. Diversos sants de l’Església catòlica, especialment Dionís de París celebrat el 9 d'octubre.
2. Prenom masculí

Variants

• Donís
• Denís

Traduccions

Prenom

• Alemany: Dionysios ^(de) m.
• Anglès: Dennis ^(en), Denis ^(en)
• Castellà: Dionisio ^(es) m.
• Francès: Denis ^(fr) m., Denys ^(fr) m.
• Italià: Dionisio ^(it) m.
• Portuguès: Dionísio ^(pt) m., Dinis ^(pt) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: Di·o·nís (3)
• Anagrama: idonis

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB