Dido

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: dido, didó


Català
[modifica]

Oriental: central /ˈdi.ðu/, balear /ˈdi.ðo/, /ˈdi.ðu/
Occidental: /ˈdi.ðo/

Nom propi[modifica]

Dido f.

  1. (mitologia grega) Princesa de Tir, germana de Pigmalió, fundadora llegendària i primera reina de Cartago.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: Di·do (2)

Vegeu també[modifica]


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈdiː.doː/
  • Etimologia: Del grec antic Δῑδώ ‎(Dīdṓ).

Nom propi[modifica]

Dīdō f. ‎(genitiu Dīdūs o Dīdōnis)

  1. (mitologia grega) Dido

Declinació[modifica]

4a declinació -us, -ūs
Cas Singular Plural
Nominatiu Dīdō -
Vocatiu Dīdō -
Acusatiu Dīdō -
Genitiu Dīdūs -
Datiu Dīdō -
Ablatiu Dīdō -


3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu Dīdō -
Vocatiu Dīdō -
Acusatiu Dīdōnem -
Genitiu Dīdōnis -
Datiu Dīdōnī -
Ablatiu Dīdōne -


Sinònims[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Gaffiot, Félix. «Dido». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934.